4 de Novembre de 2018

Per què les relacions de parella sovint es tornen reactives, doloroses i feixugues ?

 



Com la sensació d’estar fent tombs i arribar al mateix punt un cop rere l’altre.   
Esgoten, y sovint   cristal·litzen   en símptomes que al llarg del temps es fan crònics. Influint en la  salut i minvant  la  qualitat de vida. 
 
Si quelcom semblant t’està passant. Si de veritat ja no pots més amb el cansament, ha arribat el moment de fer una parada. Un  pas enrere, que t'ajudi  a tenir una mirada diferent per a  poder accedir  a una consciencia més plena, i aprofundir en el  nucli   del que veritablement pot estar passant en  la  relació. 
 
Mirar des d’aquest lloc, pot ajudar-te a esbrinar el que és propi i el que és aliè dins de l’espai de parella.     
 
Per això vas a necessitar prendre consciencia de algunes coses que segur ja saps de tu. Per exemple, com va ser la relació que vas a mantenir amb els teus progenitors o persones que es feien càrrec de la teva cura. 
 
Per què?.Perquè aquesta relació primerenca, inconscientment,   és converteix en el teu  mapa relacional. 
 
Però, ...què fa que el vincle primari sigui tant important?
 
Perquè des dels primers moments que respiren la vida, el contacte amb la figura que ha de cuidar “tranquil·litza el sistema nerviós” (Schore, 1994, p. 244). Afavorint  els mecanismes de regulació del JO.
 
Perquè representa l’espai on  s’organitza  i gira el desenvolupament psicològicde l’ésser humà. (Holmes, 2001). 
 
Perquè representa un espai de protecció: prevenint  i reparant.  
 
Perquè ens ajuda a saber implícitament  com relacionar-nos.  (Lyons-Ruth, 1988).
 
I perquè a hores d’ara,  ja no n’hi ha cap  dubte de la seva influència en la autoestima,  l’autoconcepte,  la autocompassió, que es  converteixen  en el basament de la salut mental. 
 
Però no sempre aquestes condicions són adients, i la  manca  del que hauria d’haver estat,  continua latent al llarg de la vida a l’espera d’omplir la deficiència de la infantesa.  
 
La qual cosa  explica en part, que la tria  de parella no és tant lliure com pensem. Aleshores, podríem acceptar  que l’amor que sentim vers l’altre està en part, està condicionat per la  necessitat primerenca,   que conviu latent en la nostra part adulta,  en els plecs més recondits del nostre inconscient que espera ser satisfeta. 
 
En l’espai íntim d’una relació de parella s’espera des d’un punt de vista ideal,  la proximitat  que no va haver, l’atenció  que no es va a rebre i  la seguretat de  que l’altre estarà ahir sempre que el necessitis. 
 
Per això un pas enrere t’ajudarà  a  diferenciar les necessitats infantils,  de les necessitats adultes. 

 
Aprenent  des d’un posicionament actiu a cercar respostes i desenvolupar algunes habilitats relacionades amb els següents punts:
 

• Prenent la responsabilitat del teu benestar emocional. 
• Desenvolupant la capacitat de validar-te.
• De respondre de manera regulada i no reaccionar en el moments de ruptura perquè estan implícits i inevitables en qualsevol relació. 

 
Fer-nos càrrec de la nostra individualitat en relació,  en aquesta proposta queda lluny de l’autosuficiència,   per apropar-se a la possibilitat d’aconseguir l’amor madur, la qual cosa significa que no estigui afectat per la ferida primerenca, i nutritiu perquè podem cedir a la possibilitat de rebre els  cuidats,  i confiar en què les  necessitats afectives poden ser correspostes.  

Sense oblidar-te que l'altre part també guarda la seva experiència primerenca.