6 de Febrer de 2019

ME N'ADONO ARA. ##

La introspección es el primer paso a la transformación, …..y  yo entiendo que tras conocerse, nadie puede seguir siendo la misma persona”

No m’aclaparen els anys, però sí no respondre'm a preguntes, fins i tot que ni me les formuli. Això és el que he anat aprenent, perquè així m'ho han ensenyat, (...) a mirar-me en la línia del temps.
 
I m'adono, .... de la importància de poder sentir, cada vegada més, que la meva vida no està foradada per la falta de sentit.
 
I m'adono, ...que les coses que em fan gaudir són les que no competeixen amb la tensió, sinó que s'alien amb la relaxació.
 
I m'adono, ...que les amistats que conservo i m'acompanyen en aquest tram de vida, són aquelles amb les que puc ser jo mateixa.
 
I m'adono, ...que no em preocupa quedar-me en la solitud, encara que agraeixo la companyia.
 
I m'adono, ...que no tracto d’encaixar.
 
I m'adono, ...que el que em fa estar més a prop del meu Déu són els espais de silenci.
 
I m'adono, ...que no he permès que alguns moments viscuts hagin determinat la meva vida.
 
I m'adono, ....que el cuidar-me m’endú a l'adolescència, per l'absència del que no hi va haver, i encara m’afanyo   més.
 
I m'adono, ...que guardo la meva infància en una olor a net, humil, sense fragància addicional, (...) el de la meva mare.
 
I encara que sé, que sempre quedaran llacunes, el llenguatge m'ajuda a representar-me i reconstruir-me en el pas del temps, perquè el que es narra construeix el JO que no existeix sense el TU.
 
 Per això t'ho explico,