20 d'Abril de 2020

MIRATGE

MIRATGE

“Solo en el peligro crece lo que nos salva”. 
Hölderlin. 



Penso que per sortir d'aquesta distopia necessito paraules d'alè, les meves.
 
Perquè el llenguatge permet prendre possessió de l'-sí mateix- i construir un món fet d'un entramat de paraules, les dites i les omeses també.
 
Escric i  prepondera en la meva ment sobre totes les altres que podria imaginar-me la paraula voluntat.
 
Una paraula que em segueix agradant, que ha caigut en desús i s'ha substituït per una altra, motivació. Encara que per a mi no són sinònimes.
 
Perquè la motivació sempre espera alguna cosa: la recompensa després de l'èxit. Mentre que la voluntat la encaixo com una font d'energia, de vigor, ... que requereix de la consciència per prendre decisions, tenint present els possibles inconvenients.
 
Apel·la a l'autonomia i l'autocontrol.
 
I ara, ... hauré de vèncer alguns obstacles, els de fora i també els de dins, per seguir un món de vida, fet d’infinits possibles que malgrat tot no s'aturen. Per a això la consciència de la voluntat pot ser una gran aliada que m'ajudi a continuar transitant-me per la senda d'un delicat equilibri, que intento no perdre de vista en aquests dies convulsos d'espera silenciosa.
 
I per il·lustrar-lo no  se m'acut un millor exemple que l'aforisme 47 de l'Bhagavad Guita- que diu així: “Pon tu ánimo en la acción, más nunca en la recompensa. Actúa sin pensar en la retribución, más no cejes en el cumplimiento de tu labor”.
 
Mentrestant, el sentit d'aquest aforisme m'acompanya. Perquè a vegades podem patir també d'una malaltia invisible, asimptomàtica per l'absència de signes  fefaents, la desconnexió de nosaltres mateixos. 
 
 

Blog

Donar temps i espai en el aquí i el ara representa la transformació.



Altres articles

27 de Juliol de 2020

PERQUÈ SOM GENT AMB HISTÒRIA

27 de Març de 2020

PER A NO OBLIDAR-ME ##


20 d'Abril de 2020

MIRATGE


Juli Garreta, 3, entresòl, 17002 Girona | 972 093 304 | 665 84 76 55 | evoca.cs@gmail.com