13 de Decembre de 2018

NO T'ADAPTIS A LES TENSIONS.

NO T'ADAPTIS A LES TENSIONS.

Cuando observamos los enormes edificios que se yerguen en las grandes ciudades, por lo general no nos detenemos a pensar en sus cimientos. Pero si un terremoto sacude la ciudad, son los cimientos los que decidirán si el edificio se mantendrá en pie o si se derrumbará” . 

Feldenkrais

L’autor no està al·ludint  a les lleis  de la física que formen   part del debat d’enginyers o arquitectes,  a l’hora de triar entre  estructures més flexibles o rígides.  

Està emprant  la física per a  il·lustrar metafòricament el que representa disposar d’una experiència vincular basada en la seguretat. 

Un recurs que dura tota la vida, encara les condicions canviïn:  la flexibilitat per adaptar-se a nous reptes. 

En un entorn  en equilibri l’organisme no es veu amenaçat. S’organitza i mantindrà dempeus sense cap mena d’esforç. 

Flexibilitat per al moviment de la vida. 

Però  sovint aquest equilibri es veurà sacsejat per l’aparició de nous estímuls o condicions, a vegades sobtats. 

L’impacte de forces que exerceixen el pes de la gravetat sobre els nostres cossos, la qual pressiona d’alt a baix. 

Que empenyen en forma de càrregues.

Quan l’entorn és torna estressant i exigent  el cos es torna rígid per a contenir la tensió imposada. 

Una tensió constant  imprimeix un efecte destructiu sobre la salut de l’organisme. No importa el tipus de tensió. El cos reacciona a totes mitjançant l’anomenat síndrome d’adaptació. 

Consta  de tres fases: 

a)    Reacció d’alarma.
b)    Adaptació a la tensió. 
c)    Esgotament.

Perquè finalment  el cos ja no guarda energia per a detenir la invasió de la tensió. S’entén com cansament o fatiga crònica, probablement el símptoma més generalitzat de la nostra cultura.

Aquestes tensions sovint apareixen en la zona baixa de l’esquena. En aquesta zona conflueixen dos forces oposades: la gravetat que empeny de dalt  com el pes de les ordres, autoritats, obligacions de la professió, sentiment de culpa, càrregues físiques i psicològiques.  

L’altre és la força que actua amunt i travessa les cames per a sostenir les càrregues imposades: aquestes dos forces es troben en la zona sacrolumbar. Solament quan les cames es rendeixen se salva l’esquena. 
 
La tensió afecta física i psicològicament.

Es significatiu que les glàndules suprarenals estiguin ubicades en aquesta zona, i que una de les seves funcions sigui  la de permetre una resposta adient davant situacions d’estrès. 

Algunes de les coses que més ens afecten  en forma de tensions “és la por al fracàs”. 

Si quelcom semblant  t’està passant a tu, és el moment de flexibilitzar els genolls per a recuperar la part inferior de l’esquena. 

 

Blog

Donar temps i espai en el aquí i el ara representa la transformació.



Articles relacionats

Juli Garreta, 3, entresòl, 17002 Girona | 972 093 304 | 665 84 76 55 | evoca.cs@gmail.com