14 de Gener de 2019

L’OMBRA DEL PES # invisible #.

 

Els éssers humans es desenvolupen i viuen dins de la força de la gravetat del planeta. En funció de la relació que és manté amb  aquesta força, augmentarà o disminuirà l'energia de la persona. Si el cos està alineat economitza recursos i esforços. La manca d'alineació condueix al dolor, la tensió i la compensació.

Ida Rolf

 

La meva feina és fer de guia d'altres persones. I una de les tasques des del meu enfocament de treball, és que aprenguin a afinar l'escolta somàtica.

Aquest objectiu es correspon amb un dels nivells de la intervenció, a més del emocional i cognitiu que anem embastant delicadament.

I no és fàcil, no (...) perquè a vegades "la manca d'escolta", representa la manera de trobar seguretat per encarar la vida. Tot i que encara no ho saben, i sembli paradoxal.

Han desenvolupat una -tendència evitativa- a les sensacions físiques, desconnecten.  

Especialment  representa una habilitat important per  aquelles persones que  van haver d'afrontar experiències aclaparadores. La conseqüència: sordesa per l'autopercepció del que passa en el sistema.

El nomeno com un recurs valuós i també introdueixo el concepte de "desafiament", sí, perquè és el que representa inicialment afrontar la manca d'escolta, un repte important. 

Acompanyo a que prenguin consciència sobre com es relacionen amb els seus cossos, ... com es mouen per l'espai, la postura, l'alineació.

PERQUÈ EN AQUESTES ESTRATÈGIES SOMÀTIQUES ES GUARDA LA HISTÒRIA QUE ESPERA SER EXPLICADA.

Davant d'aquesta proposta, la resposta que rebo és -que no ho saben-, però apareixen algunes espurnes de curiositat (...) és el que busco.

I la meva pregunta favorita,....com saps que no saps?. Al principi és sorprenent i just és el que indica que estem accedint a un nivell de consciència més plena.

I no em canso d'apel·lar a la col·laboració per a crear curiositat. El propòsit,  que comencin a recuperar tot el seu potencial -recursos que s'han bloquejat-.

Amb el treball somàtic anem construint estratègies més sostenibles per a tot el sistema intern, perquè l'organisme comença a confiar i eliminar esforços innecessaris per mantenir-se dempeus.

Poden començar a experimentar en relació una postura més oberta i relaxada, deixar-se sentir les emocions sense recórrer al bloqueig o la tensió com a mitjà de cercar seguretat.

PERQUÈ LA TENSIÓ LIMITA EL MOVIMENT.

Totes les intervencions somàtiques juntament amb el nivell emocional i cognitiu col·laboren per a la consecució d'un jo més integrat.

Finalment vull citar Steele (2009), perquè amb els seus ensenyaments he pogut arribar a tenir un significat més complet sobre el que significa integrar.

Ella sosté que la integració no és una cosa que s'aconsegueix, sinó que passa en els moments en els quals estem fent i sent completament en el present.

En altres paraules el nostre jo o personalitat no és l'agent actiu de la integració sinó que és més aviat el resultat (Loevinger, 1976; Metzinger, 2003; Van der Hart 2006).

Perquè  d'aquesta manera l’organisme recupera l’equilibri i la calma interior.