Si alguna vez procurara un alivio
a este monótono dolor
los nervios tensos que me llegan a la garganta
no tolerarían ni un solo quiebro en mi voz:
eso que hace temblar mi cráneo sin remedio
no habrá de llegar jamás a oído alguno.
 
Theodore Roethke

 

 

 De  vegades la presó interna rau en el patiment que precedeix a l'intent d'evitar el dolor, ... aquest nus a la gola.

De vegades la manca del que hauria d'haver estat. 
De vegades el que va haver-hi  i va ferir tan profundament, ...que arribà a l’anima. 
Que camina  endavant sense mirar massa enrrere, per si de cas no es pogues continuar. 
 
Llavors, jo em pregunto i pregunto: .... ¿Qui és ell / la que continua, caminant?
 
La majoria de  vegades, les persones a les que acompanyo no tenen les paraules per a respondre  aquesta pregunta. Els dic,  que no importa si ho saben o no, ... .fins i tot que és una pregunta molt ximple. 
 
I és quan sorgeix la curiositat, ... el que busco.
 
Llavors apareix un gest, un moviment que afluixa el cos, una caiguda d'ulls, cansament, ... i ho dic. És el moment màgic on el dolor es fa còmplice del cansament que ha romàs invisible, perquè tots dos, esperen ser validats.
 
D'haver viscut en un llarg exili.
 
Aquest podria ser l'escenari de qualsevol ésser humà en teràpia bregant amb el seu dolor ... el meu també.