3 de Juny de 2019
El SAGRAT DEL MOMENT
Estoy cansado, claro,
porque a esta altura uno tiene que estar cansado.
De qué estoy cansado, no lo sé;
y de nada serviría saberlo,
porque el cansancio seguiría igual.
La herida duele porque duele,
no en función de la causa que la ha abierto.
Sí, estoy cansado
y un poco sonriente
de que el cansancio sea sólo esto:
ganas de dormir en el cuerpo,
deseo de no pensar en el alma
y por encima de todo una transparencia lúcida
del entendimiento retrospectivo…
Pessoa, F.
El temps és una experiència personal que es viu en primera persona i manté una relació estreta amb el moviment entre el passat i el futur.
La tendència recurrent a anar al passat brega amb el posicionament depressiu. Mentre que el futur es cau cap l'ansietat de l’ incert, perquè encara no ha arribat, només premisses i un cert nivell de predictibilitat. Res de certesa i control.
El remot guarda el viscut, sentit i pensat sobre el que s’és en forma de memòries. Guarda la història filada amb l’idea que tenim sobre allò que som.
En part un relat interminable mentre vivim. Seqüencies d’escenes on de vegades els conflictes no han tingut un desenllaç i es pateix per l’inacabat, que busca una sortida sense trovar-n’hi .
I mentre l'existència es torna fragmentada i cansada.
El lloc a on es va una i altra vegada tímidament, sense acostar-se massa per la por a no poder sortir, que fa olor de vell, amb l'esperança inconscient de resoldre'l i d'on cada vegada es fa més difícil tornar-hi.
Pren forma d'espiral perquè no s'acaba de resoldre. Una expressió freqüent en l'espai terapèutic, em sento en un bucle ... sempre en el mateix-.
On breguen amb creences del tipus: -no tinc remei-, -això és per sempre-, -no hi ha sortida possible per a mi-, -la meva vida no té sentit-.
Una sensació de girar i fer tombs -sol explicar-,... fins que el cos aguanti. És la devolutiva que no solen refutar-me. I funciona, perquè les persones se senten compreses, sol ser el principi de la col·laboració.
A l'espai terapèutic busquem els moments, el punt d'intercepció entre el passat i el futur que es defineix per l'ara. Per a això és indispensable l'estat de la ment de la / el terapeuta per a poder estar en present.
En aquest sentit, els instants es converteixen en la zona de seguretat, per a poder completar i validar les històries que s'eviten. No revivint sinó mirant al passat des del present, arrelant.
Perquè puguin beneficiar-se de la capacitat de prendre consciència en el moment present de pensaments concrets. Esbrinant les causes per les quals es va desenvolupar aquesta forma de pensar que produeix aquesta sensació d'inutilitat, d'incompetència, de culpa. I per fi poder descansar d'aquesta presó permanent.
I es que, la relació que has desenvolupat amb el temps manté el problema, i també comporta la solució.
