25 de Juny de 2019

QUAN SENTS QUE NO T'HO MEREIXES

Es deu a l’idea que has conformat sobre el que ets, que de vegades s'acompanya d'un sentiment d'indignitat.
 
Sol formar part de la  programació bàsica que vas a crear sobre tu mateix...Les creences que vas elaborar, sobre els teus sentiments, sobre les teves capacitats i sobre com vas creure eres vist/a pels altres.
 
Tot això a vegades i d’altres molt més,... pot contribuir a que encara sentis que ets una persona no digna de merèixer  i rebre.
 
Perquè l'adultesa porta el segell de l'adolescència,  que va aprendre a sobreviure,  i la infància  la ferida de no haver estat estimada com  es va necessitar.
 
Aquestes edats,...de vegades  involuntàriament prenen el control de les nostres vides en el present, en forma de conductes i respostes, producte d'aprenentatges previs.
 
Perquè no tots/es vam tenir una infància i adolescència meravelloses.
 
Alguns vam perdre als pares per alguna causa....potser  vam ser abandonats,  vam viure en institucions o amb famílies substitutives.

Fins i tot tenint-los, ... no van estar emocionalment disponibles, o no van ser una bastida forta sobre la qual aprendre a caminar.  
 
Perquè som el resultat d'un procés evolutiu complex, que es recolza  en un desenvolupament psicològic i un comportament après en el sistema familiar que ens va assistir.
 
Algunes d'aquestes vivències subjauen en el més profund del teu dolor. Que de vegades pren la forma de rebuig, de sentiment de culpa, de crítica interna o de vergonya.
 
Són els teus punts de ruptura,  les lents amb les quals miraves com  aprendre a sobreviure. 
 
Des d'aquesta mirada les respostes són reactives, i sovint es tradueixen en problemes psicològics que requereixen atenció. Un conflicte intern entre diferents parts del teu jo.
 
Alguns enfocaments busquen immediatament el perdó, mitjançant l’evocació de deixar anar tot el negatiu de la vida, alhora que  et repeteixes el mantra... "de que tot ja ha passat". 
 
El que he pogut experimentar des de la meva experiència professional,  és que quan aquestes ferides no queden prou netes i es revifen,  tornen amb més virulència, en forma de malestar i inestabilitat.  
 
I sense perdre de vista que  l’objectiu final seria el que avalen aquests enfocaments, en realitat...representa molt més que tot això i en un ordre.
 
La sistematització d’un procés, on saps el que fas moment a moment. 
 
On l'objectiu inicial és buscar un port segur del qual  partir, ... per a fer un viatge cap a la consciència a la recerca d'un “si mateix amagat”. 
 
Un viatge de mil passos comença amb un sol pas.