29 de Juliol de 2019
VIGILA EL QUE DIUS //##
MEMORIES ....
Tobi Zausner, 1981.
Perquè les paraules tenen poder. Algunes es converteixen en artilleria pesada que fereixen i perduren al llarg del temps. No importa el subtils que puguin ser, creu-me !. Perquè en el que escric dono detalls de la meva vida, per això cuidem el que diem.
Van més enllà del que pròpiament es diu i té un impacte en la persona que les rep. Activa una resposta fisiològica que s’encaixa en el cos en forma de paquet emocional.
Els missatges negatius afecten a l'auto-concepte. I l’idea que comences a tenir sobre el que ets es converteix en una pantalla mental, la teva realitat, al cap i a la fi una interpretació i il·lusió que determinaran el JO, amb el qual afrontes la teva vida.
Perquè si reiteradament has escoltat, i després pensat que no ets una persona digna de rebre, o gaudir de l'abundància de la vida, o no hi ha res que puguis fer, ... o fins i tot ningú esperava res de tu.
Després d'un temps, hi haurà moltes possibilitats perquè creguis que és així, sobretot si qui ho va dir va ser algú influent per a tu.
I el teu organisme cada vegada se sentirà més desvitalitzat, desinflat, deprimit o enfadat. Envestit per la humiliació o la vergonya que amaguen el que veritablement ets.
De vegades, porta un temps entendre-ho en profunditat, encara que no és prou. És el pas previ per crear la teva pròpia narrativa i validar-te.
L'impacte en el teu cos requereix una mica més, per a poder desfer-te de tots aquests patrons somàtics que s’amaguen en el teu inconscient. Perquè mentre et mantens sota aquest poder, et perds tot el que està disponible per a tu.
A mi em va servir la meva obstinació, la curiositat i el meu propi procés personal per desfer-me de tot aquests missatges rebuts, però per sobre de tot reapropiar-me del meu cos. En el qual a vegades, em sentia estranya.
Les vaig deixar volar per a que arribessin a on havien d'arribar, i només llavors he deixat de sentir-me una estrangera de la meva pròpia vida.