14 d'Octubre de 2019
EL LLOC DE TOTS ELS INDRETS
No tengo patria sino lugar.
A cualquier tierra que llego, llego a mi tierra.
Francisco de Quevedo
No sóc d'enlloc i reconec que a una part meva li agrada inventar-se llocs. M'agrada i m’ atorga l'oportunitat d'ocupar-los tots. Aleshores, és quan puc saber on vull estar.
Tot i que no sempre va ser així.
El primer lloc a què s'arriba és a la família. Tindràs el teu lloc, ocuparàs una posició respecte als altres. Que no només serà real, sinó també imaginari i simbòlic.
La teva família, casa teva , la teva ciutat, el teu país. Acaben constituint la teva identitat. El que et fa diferenciar-te de la resta, i el sentiment de pertinença alhora.
Així que el lloc té un gran poder, perquè no cal que estiguis present. Pots sentir-ho i imaginar-ho . El teu cervell s'encarrega d'això.
Excepte quan la vida i sense permís et treu tots els llocs. I li va gran a un cos petit.
És tan aclaparador que ni l'imaginari i tampoc el simbòlic ajuden a sostenir tanta soledat i desemparament.
I apareix l'impuls per la supervivència. És del que disposes i de vegades confiar. Et dóna forces per fer-te un refugi amb retalls del que pots.
Fins que el que fora una solució es converteix en dificultat. I una oportunitat, per a rescatar tot el dolor emocional que espera i no oblida voler ser validat.
El camí, es converteix en un element indispensable. Que et permet construir-te. De vegades amb passos llargs, altres curts i també amb retrocessos. Tots tenen un sentit.
Perquè conec aquest lloc i el que se sent, fa temps vaig decidir elaborar un mapa del que va representar el meu procés de validació, a què li vaig posar el següent nom:
M-GUIA.
Gratitud: agraïment a l'impuls per la supervivència, que ens ajuda en els moments més difícils a no defallir i a trobar-li sentit al que està passant.
Unitat: que et permet entrar dins teu lentament. Per visitar tots aquells racons interns sospitats i no visitats.
Inspiració: per buscar respostes creatives. Ser l'artista de la teva vida.
Abundància: serà la conseqüència. Un cop alliberada l'energia segrestada per la dictadura de la por, que t’immobilitza i retira de la vida.
Llavors pots respirar, perquè l'aire va a favor teu.
