18 de Maig de 2020

AMB ASPECTES AUTOBIOGRÀFICS

La recerca de l'espiritualitat també pot esdevenir una forma d'autoengany, si esperes que alguna cosa extraordinària aparegui en la teva vida.
 
Hi ha algunes corrents, gairebé totes importades de les grans tradicions amb l'objectiu d’enlluernar amb històries cridaneres sobre la il·luminació o poders especials.
 
Compte! ... perquè és fàcil atrapar-se en  uns  d'aquests camins, sobretot en els seus aspectes més vistosos. Especialment si s'està vivint una crisi.
 
Moments en els que necessites recuperar l'equilibri intern. El recurs de la mentalització, fer-te preguntes,  sol ser d'ajuda perquè estableixes un diàleg intern.  _Tot i que aquest  és un  tema per un altre dia_. 
 
Per esbrinar on poses la teva energia, la teva força en la  vida. En què inverteixes el teu temps, la teva capacitat per crear i estimar.
 
Aspectes aparentment senzills i a el mateix temps difícils de discernir, la qual cosa requereix una _actitud activa_.
 
I pararé  l'èmfasi especialment en la capacitat per a estimar. Perquè si  va quedar  bloquejada com mesura de protecció  qualsevol ensenyament, guia o pràctica espiritual no servirà de res.
 
Aquest fragment de Don Juan, el qual pertany als seus  ensenyaments a Carlos Castaneda ho il·lustra:
 
 “Observa todas las sendas deliberadamente y de cerca. Inténtalo las veces que consideres necesario. Entonces, hazte a ti  la siguiente pregunta. Se trata de la pregunta que solo se haría una persona mayor. Mi benefactor me habló de ello en una ocasión cuando era joven, y mi sangre demasiado vigorosa entonces para comprender. Ahora lo comprendo y te diré lo que es: ¿Tiene esta senda corazón? Si lo tiene la senda es buena. Si no, no sirve para nada. 
 
Jo no he trobat res més espiritual que _el meu procés d'individuació_, concepte central de la psicologia analítica. Un procés dialèctic en el qual  l'ego es confronta i rendeix davant el buit del  centre. Mitjançant el pensament i el sentiment,  que es necessiten mútuament.

M'ha servit per unir una línia de punts suspensius. 
 
En termes pràctics, m'ha permès aconseguir l'adultesa, que res té a veure amb l'edat. Per a viure’m amb prou  equilibri, per a sostenir la meva condició humana. Sense mutilar-me o desfer-me d'allò que menys m'agrada de mi mateixa. Coneixement  i acceptació de la mà.  
 
Diu Jung que la plenitud significa integració, no perfecció. Que reconèixer l'ombra és l’aprenentatge, però arribar a l’ànima és l'obra mestra que no tots podem aconseguir.