19 de Gener de 2021

DIARI D'UN SENTIMENT

L'esperança prepara el camí i confia que allò que desitges es faci realitat. De vegades i com una mena  d'experiment em deixo caure en l'experiència somàtica de la desesperança, fent servir un pensament “no tinc esperança”. Una creença recurrent en les demandes terapèutiques,  sense por al que pugui esdevenir. 

Voluntàriament, amb la intenció de viure  i comprendre una mica més  aquest estat. Un camí que quan recorro  m'ajuda a aprofundir, a apropar-me i treure bones fotos a través de les quals assoleixo  conèixer-me una mica més. 

Són aquests moments en els quals el silenci s'apodera de mi, al mateix temps que em consola de la meva pròpia soledat.  Aquesta que encara puc tocar al fons, on jeuen  les histories  història que alberguen  altres històries revisades tantes  vegades. 

I queda el ressò del que va ser i escoltes si pares  atenció. I m'adono que com més avanço per aquest desert més em conec a mi mateixa. 

Després em permeto sentir el meu cos i connectar amb el moviment que conec i m'ajuda a sortir d'aquest estat. 

El moviment, sense dubte  és el meu gran aliat

Digues-me ... Quina és la teva història? ...