11 d'Abril de 2021

DES DEL DOL...

A trenc d’alba escric.  No em brollen les paraules. Les sento retingudes,  en part  per el principi de la prudència que espera i demana siguin ben triades a la fi de  posar ordre mitjançant la descripció i conceptualització d'algunes experiències de vida. 

Es  negocia amb la memòria per a descansar de la pròpia biografia. Una treva pactada.  Gairebé tot té el seu moment. Les pauses i el ritme són formes  de guarir  el món intern. 

Perquè durant molt de temps, algunes experiències només poden ser sostingudes si continuen en el terreny de l’oblit. No perdudes,  més aviat distants.  

De tant en tant i quan no queda aire per a tant  d'ofec et deixes acompanyar d’algú neutral que es fa còmplice i en el que pots confiar. 

És llavors quan et deixes submergir  en el teu àlbum de fotos sense tenir que calcular imprevistos.    

Sent i estant, sense fer res. Aleshores l’aire penetra i el cos pot prendre consciencia del present.