25 d'Abril de 2021

ENMIG DE L’ENRENOU

Saber que t’has perdut és l’art de sobreviure i l’esperança de trobar-te, quan has recorregut corriols estrets i viscut en alguns deserts.
 
Desitges tenir  el control de les coses de la vida, un objectiu irreal per tant no assolible. Només podem aspirar a tenir  ordre intern per a sortir del caos extern,  a vegades inevitable. 
 
En la meva recerca per l’ordre intern vaig interessar-me per la meditació sense gaire confiança. 
 
Vaig adonar-me que es parlava i escrivia molt sobre aquesta pràctica  importada de  tradicions mil·lenàries.  Sobre el seu poder i com si d’una tècnica a  assolir es tractes. 
 
Des de la meva experiència ha sigut un camí ple de frustracions. Primer hauria  d’esbrinar el què realment  era per mi la meditació sense que  un altre m’ho expliqués.
 
Em va conduir inicialment al no res, al cansament que de mica en mica començava a tenir quelcom de bó. Només vaig tenir que escoltar-lo i continuar. 
 
La força de les paraules, _esbrinar el què realment era per mi meditar_ ha  sigut la bruixola per a seguir aquest camí de la meditació al que anomeno “crear ordre ”. 
 
I només des d'aquest estat em  puc parar a sentir el meu món intern sense expectatives de trobar respostes. Simplement sostenint les  sensacions, un codi molt interessant mitjançant el qual el cos guarda la  historia  de  vida. 
 
M'ha calgut  indagar i escoltar el meu cansament per a continuar.