5 de Juliol de 2021

UNA PORTA NO POT ESTAR TANCADA TOTA UNA VIDA

La història que ens segueix, la veritable,  no ha d'esperar eternament. No es tracta del relat que et fas de tu, o el  que t'expliquen altres i t'acaba confonent no sabent qui ets.
 
Encara que exigeix ​​perfilar l’idea del viatge del coneixement que ajuda a descobrir el que és  genuí que s'oculta darrere  d’un  fals ordre que dissimula el caos. El que encara no s'ha superat i roman en el llindar de l'espera.
  
Un espai que no s'ha travessat, que immobilitza i estreny fins que es transcendeix.
 
El desordre dels records demana ​​ordre, així que ens expliquem el mateix una vegada  rere una altra fins que ens ho acabem creient, a la fi de mitigar el desordre. 
 
Aleshores el guardià del  pensament  proveeix la calma mitjançant una  ment ronsa que necessita el seu temps per entendre.
 
Deia Anna Arend, “pensar és perillós”. I té sentit, perquè et porta a recordar i els records són la llengua dels sentiments.
 
Ens tornem tremendament hàbils enterrant-los en el més profund del nosaltres. 
 
Els records són la llengua dels sentiments que ens arrosseguen amb freqüència cap a la tristesa que perduda i dispersa es manté a l'espera de ser validada.
 
Perdona que et digui que no conec un altre camí que una veritable introspecció per a fer-te amb la teva història.