1 de Setembre de 2022

IN-TER-LO-CU-CIÓ

No es troba amb qui parlar. Es desisteix per no trobar qui escolti i bé. Per xerrar, dialogar, dir o explicar allò que s'intercanvia a través de la parla que es nodreix de la paraula, per lligar els caps de les memòries.
 
Aleshores la nostàlgia, si pot, se serveix de l'escriptura. Perquè qui escriu ocupa tots els llocs, donant la paraula als personatges que guarden l'ordit de les històries.
 
Per així alleugerir la càrrega de la pròpia biografia que angoixa i porta als fallits d'humor.
 
Narrar els fragments per salvar-los de l'oblit que s'allotgen als racons de la ment. On viuen les històries no explicades.
 
Per així i davant d'uns ulls que mirin més enllà del que és obvi poder reconèixer-se.
 
Qui no ha sentit el desig de deixar anar la cadena per encarar la vida que es vol?
 
Amb l'ànim d'unificar-se pel camí, deixant de sospirar pel que s'és.