10 d'Agost de 2020

AMB SUOR I TINTA NEGRA

He tractat d'aprendre i admeto que algunes coses amb gran dificultat, especialment aquelles que no han depès de la meva capacitat per adquirir conceptes.
 
Perquè l'aprenentatge és un procés psicològic complex estructurat en diferents nivells, que t'apropa a un estat en el què assoleixes quelcom  que fas teu: coneixements, habilitats, valors i actituds. Que es viu com una experiència emocional i de creixement.
 
Un d'aquests nivells té a veure amb la identitat de l'aprenent: les seves creences i valors que serveixen de guia i motiven perquè es produeixi l'aprenentatge.
 
He pogut aprendre, acceptant i validant que el meu passat sempre formarà part de la meva estructura interna i que no em defineix en el meu present. Confesso que m'ha costat, en el meu món intern  regnava la negació.
 
Que el meu cos m'ha salvat, rebel·lant-me tota la informació que he necessitat per poder alliberar-me del que sobrava, i a no oblidar que les privacions amb l'edat no desapareixen només esperen el moment de ser satisfetes. I ara accepto que és  la meva responsabilitat.
 
A no imposar-me sentiments i validar els que sento, procurant no enganyar-me defugint els  meus estats interns abans d'entendre'ls.
 
Que validar requereix haver après a escoltar el món intern que es reflecteix en el cos. Acceptant la vivència de qualsevol emoció sense emetre judici o valoració -emparada en el quart manament-.
 
La validació és una capacitat que requereix presència, escolta i acceptació per a poder legitimar.
 
Sobretot he après que aprendre segons quines coses no és fàcil. És un viatge a l'excel·lència de vida, i una elecció construir el teu propi paradís o el teu propi infern.