4 de Novembre de 2018
Per què les relacions de parella sovint es tornen reactives, doloroses i feixugues ?
Diu Thich Nhat Hanh que.....
”Comenzamos a ver cuando somos capaces de detenernos”
Com la sensació d’estar fent tombs i arribar al mateix punt un cop rere l’altre.
Esgoten, y sovint cristal·litzen en símptomes que al llarg del temps es fan crònics. Influint en la salut i minvant la qualitat de vida.
Si quelcom semblant t’està passant. Si de veritat ja no pots més amb el cansament, ha arribat el moment de fer una parada. Un pas enrere, que t'ajudi a tenir una mirada diferent per a poder accedir a una consciencia més plena, i aprofundir en el nucli del que veritablement pot estar passant en la relació.
Mirar des d’aquest lloc, pot ajudar-te a esbrinar el que és propi i el que és aliè dins de l’espai de parella.
Per això vas a necessitar prendre consciencia de algunes coses que segur ja saps de tu. Per exemple, com va ser la relació que vas a mantenir amb els teus progenitors o persones que es feien càrrec de la teva cura.
Per què?.Perquè aquesta relació primerenca, inconscientment, és converteix en el teu mapa relacional.
Però, ...què fa que el vincle primari sigui tant important?
Perquè des dels primers moments que respiren la vida, el contacte amb la figura que ha de cuidar “tranquil·litza el sistema nerviós” (Schore, 1994, p. 244). Afavorint els mecanismes de regulació del JO.
Perquè representa l’espai on s’organitza i gira el
desenvolupament psicològicde l’ésser humà. (Holmes, 2001).
Perquè representa
un espai de protecció: prevenint i reparant.
Perquè ens ajuda a saber implícitament
com relacionar-nos. (Lyons-Ruth, 1988).
I perquè a hores d’ara, ja no n’hi ha cap dubte de la seva influència en la autoestima, l’autoconcepte, la autocompassió, que es converteixen en el basament de la salut mental.
Però no sempre aquestes condicions són adients, i la manca del que hauria d’haver estat, continua latent al llarg de la vida a l’espera d’omplir la deficiència de la infantesa.
La qual cosa explica en part, que la tria de parella no és tant lliure com pensem. Aleshores, podríem acceptar que l’amor que sentim vers l’altre està en part, està condicionat per la necessitat primerenca, que conviu latent en la nostra part adulta, en els plecs més recondits del nostre inconscient que espera ser satisfeta.
En l’espai íntim d’una relació de parella s’espera des d’un punt de vista ideal,
la proximitat que no va haver,
l’atenció que no es va a rebre i
la seguretat de que l’altre estarà ahir sempre que el necessitis.
Per això un pas enrere t’ajudarà a diferenciar les necessitats infantils, de les necessitats adultes.
Aprenent des d’un posicionament actiu a cercar respostes i desenvolupar algunes habilitats relacionades amb els següents punts:
- Prenent la responsabilitat del teu benestar emocional.
- Desenvolupant la capacitat de validar-te.
- De respondre de manera regulada i no reaccionar en el moments de ruptura perquè estan implícits i inevitables en qualsevol relació.
Fer-nos càrrec de la nostra individualitat en relació, en aquesta proposta queda lluny de l’autosuficiència, per apropar-se a la possibilitat d’aconseguir l’amor madur, la qual cosa significa que no estigui afectat per la ferida primerenca, i nutritiu perquè podem cedir a la possibilitat de rebre els cuidats, i confiar en què les necessitats afectives poden ser correspostes.
Sense oblidar-te que l'altre part també guarda la seva experiència primerenca.