30 de Juliol de 2023

ANCORAR EL COS

En la intervenció terapèutica amb el llegat traumàtic no n'hi ha prou amb el relat de la història. El passat no és passat fins que no s'hi integra. El perill es percep en un present que torna una vegada  darrere  una altra.

El trauma segresta el cos. Així, que un pas important és poder mirar endins que es torna intolerable.

Es converteix en una estratègia i alhora una dificultat per poder integrar la història que queda ancorada en forma de sensacions, emocions i impulsos interns que sobrepassen freqüentment la capacitat del sistema nerviós.

L´impuls d´evitació es converteix en el gran aliat per poder sobreviure.  Sovint mantenir el control sobre el malestar cristal·litza en conductes compensatòries com ara les addiccions, autolesions, etc.

A la feina terapèutica desenvolupar la capacitat de tolerar les sensacions, sentir-les, respirar-les i conceptualitzar-les es converteix en l'objectiu prioritari. Per poder transcendir-les.

Desfer-se de la por i poder recuperar la sensació de seguretat en el present és el camí perquè el passat sigui realment passat.