20 d'Agost de 2020

Amb Tinta Vermell

Submergida en la calma que té a veure amb el cansament espero amb anhel els dies lents i calorosos del mes d'agost, i de puntetes m'abandono al  ritme de l'àmbit del privat.

Així vaig prenent-li el pols a cada instant. Assaborint la sensació que produeix. Perpetuant allò que desitges que no s'acabi, perquè té la seva pròpia inèrcia i necessita el seu temps.

De mica en mica  m'acosto a aquelles coses que he anat deliberadament ajornant per a aquests dies: Llibres, trobades, pintura, escriptura i una infinitat de coses més.

Aquest estat em convida a desempolsar obres ja llegides, que reprenc pels subratllats i notes a peu de pàgina.

Enguany  dedico aquest temps com  acte de validació a aquestes dones que han estat els pilars per a la construcció  de  la meva  feminitat.

De la Virginia Woolf vaig aprendre que una dona necessita independència econòmica i personal per a ser ella mateixa, i no quedar exclosa del que és públic.

De la Simone de Beauvore, que una dona no neix sinó que és una construcció històrica de les condicions materials de l'època que li toca viure, i és definida a partir de la visió i l'existència de l'home.

De la  Betty Friedan, que les dones carreguen amb un malestar silenciós, invisible i sense nom que enfonsa les seves arrels en l'avorriment i el tedi de sentir ignorades. La imatge social del que essencialment és femení, que impedeix el desenvolupament de la individualitat.

Mirant amb perspectiva el temps transcorregut m'adono que encara aquests missatges poden  ajudar a altres dones a ser lliures per a construir-se a si mateixes, deixant de banda els estereotips associats al que s'espera socialment que ha de ser una dona.

Creixent fins esbrinar qui són sense necessitar les mirades alienes per a sentir-se vives. Perquè el problema segueix obert i no és només de les dones, també és dels homes perquè no pot haver-hi un nosaltres amb un sol jo.

Potser la solució d'aquest problema fos un pas evolutiu per a la humanitat: dones i homes.  Però la història encara no està acabada.

Viginia Woolf,  
Obres claus: Una cambra pròpia (1929) i  Tres guinees (1938).

Simone de Beauvoir     
Obra clau: El segon sexe (1949). 

Betty Friedan
Obra clau: La mística de la feminitat (1963).