16 de Novembre de 2018

LA LLUNA CADA DIA BRILLA EN SOLITUD

No és obligatori tenir parella. També pots ser molt feliç assaborint la teva solteria i aprenent d’ella.  Per algunes persones aquesta és la seva elecció,  i no un període entre relacions.
 

Mentre que per a altres, les ruptures de parelles són experiències insostenibles que les connecten amb la sensació de buit i el pensament que no podran ser felices  si no hi ha algú amb qui compartir la vida.
 
La dificultat rau,  en sostenir la  connexió amb si mateix perquè les endú a la solitud profunda,  barrejada amb la culpa per creure que no saben  fer-ho. 

De vegades,  aquestes emocions solen ser tan intenses   que  debuten  en quadres d'ansietat.
 
Aleshores solen  arribar a teràpia, amb  impotència, cansament i enuig.

L’enfado, especialment amb els missatges que com intents d’ajuda reben:  "has de saber estar bé!"
 
El que he après en consulta amb aquest tipus de demandes, és que la persona cognitivament sap el que ha de fer,  però no pot evitar no fer-ho. 
 
Per exemple,.....ser conscient que cuidar-se després d'una relació dolorosa i un final encara més difícil, requeriria donar-se un temps per recuperar amistats, activitats, ... coses que van anar deixant de costat, i alhora bloquejar les accions, al·ludint a la manca d'energia i que sola no podrà  aconseguir-ho.

Aquest és el moment que aprofito i mitjançant la  curiositat, validar que ja estan fent algunes  coses per estar bé: per exemple cercar un recurs terapèutic és fer alguna cosa.  
També, que a partir d'aquest moment i perquè així ho  tria treballarem en col·laboració per assolir aquesta fita:..."en saber com estar bé ".

I m'agrada explicar el com ho farem mitjançant la psicoeducació, perquè ajuda a continuar amplificant la finestra de tolerància a la nova situació vital. 

Perquè inicialment necessiten  saber el que  està passant, més enllà de la dificultat que presenten: busquem el significat implícit.

És un bon moment per a fer revisió dels  recursos o habilitats que s'han anant bloquejat al llarg del temps arran d'experiències viscudes, treballem sobre els inexistents que ajudin a  desbloquejar accions per afrontar la vida quotidiana, que es la fita inicial. 
 
He deixat de buscar la motivació en els meus clients/es. 

Vaig descobrir llegint al filòsof José Antonio Marina, que -la promesa és un compromís voluntari per a decidir el futur-. 
 
Ara no  busco motivació o confiança inicialment, seria molt demanar i així ho dic. Busco la promesa com a compromís amb ells/es i també el treball terapèutic, he comprovat que és més efectiu. 
 
A quin tipus de recursos faig referència?
 
A l'autocura personal,   assumint la responsabilitat del propi benestar físic, emocional i social.
Al desenvolupament de  relacions saludables: la qual cosa  implicarà  treballar amb la capacitat personal per a hi posar límits. Al meu parer, el recurs per excel·lència, representen la seguretat mentre s'està en relació.
 
Inverteixo temps en el seu desenvolupament fins que finalment s'integren i formen  part de la memòria procedimental. 
 
Perquè assolir aquesta habilitat va a representar no perdre el sentit del JO, de la individualitat per a sentir-se diferenciat d’un altre en relació.

Aquesta capacitat que vas a poder ser tu perquè valides els teus sentiments, les teves decisions i els teus pensaments. 

També escolto sovint, que als homes els costa menys la solteria que a les dones. Explícitament semblaria que si, encara  personalment no estic d’acord. 
 
Al meu parer,  les diferències se expliquen  per els mandats de gènere:  el que socialment s'espera de dones  i homes, això si és diferent.  

En acabar vull compartir,  que els ingredients bàsic per al funcionament de les relacions de parella és el desenvolupament d’una personalitat madura.