El pudor significa que tratamos de evitar lo que queremos 
y nos sentimos avergonzados de querer lo que tratamos de evitar”.
LA IGNORANCIA -Milán Kundera-.  

 

 Des del punt de vista de l'antropologia la vergonya representa una emoció universal. Que es defineix més per la cultura en la qual  s'ubica que per les causes que la provoca.

Es tracta d'un comportament que s'ensenya i s'aprèn per a regular la norma del que s’estableix socialment i facilita la conducta de submissió.

_Avishai Margalit en la seva obra "The decent society" _, diu: "una societat democràtica és aquella que no humilia als seus membres". Diferenciant-la de les que avergonyeixen i culpabilitzen quan s’incompleixen la norma”.
 

Se sent culpa per les males accions -la crítica interna que desacredita-, i -la vergonya s'encarrega de baixar el cap per  amagar-se. 

En el tractament psicològic, -la vergonya- actua com una barrera a la resolució de la demanda. Perquè es fa difícil reconèixer-la,  és relliscosa. Així doncs  que una persona pot avançar i millorar notablement en el seu tractament, mentre que les creences limitadores continuen vigents  en el seu imaginari.

Les experiències traumàtiques representen un fre per a l'organisme. Perquè les habilitats queden interrompudes. La qual cosa condicionarà el funcionament posterior, algunes àrees de vida queden apagades i  representen tot un repte en el dia a dia.  

Una radiografia global per a la intervenció psicològica amb la vergonya, requereix una atenció acurada: 

 _un acostament per aproximacions successives a les parts -estats d'el jo-que van quedar avergonyides  i precedides pel sentiment de culpa.
 
_un enfocament corporal perquè s'ha de tractar amb el sistema nerviós autònom que cicle entre la hiperactivació i la hipoactivació.
 
_accedir acuradament als patrons corporals procedimentals desenvolupats per afrontar les experiències viscudes: tota experiència queda escrita en el cos.
 
_una aproximació a les creences més que als records: perquè solen disparar més vergonya.
 
_reconèixer la funció de la culpa i la vergonya.
 
_una gran dosis de validació, un cop  s'ha pogut mentalitzar l'experiència i reconèixer la funció de la culpa i la vergonya. Finalment cal el desafiament acurat del patró corporal.
 
Per a poder reconèixer la despesa que va representar la vida,  després de l’experiència viscuda  i perquè la vergonya és un fre per a l'autoestima que no permet que et sentis bé amb tu.
 
Vull anomenar i així validar, que al llarg d'aquest escrit m'he guiat per tot  l'aprenentatge rebut sobre el tractament de la vergonya i la culpa de la mà de Janina Fisher i Kathy Steele, en la intervenció amb el trauma complex i la dissociació estructural. 

La qual cosa m'ha permès acompanyar als meus clients / es d'una manera més acurada, sistematitzada i precisa.