19 de Gener de 2020
EL SISTEMA DE LA RÀBIA
Cualquiera puede ponerse furioso....eso es fácil. Pero estar furioso con la persona correcta, en la intensidad correcta, en el momento correcto, por el motivo correcto y de la forma correcta ....eso no es fácil.
“Ética a Nicómaco”
Aristóteles
La ràbia i la ira pertanyen a un sistema aparentment negatiu i al mateix temps indispensable per a la supervivència, que compartim amb altres mamífers el qual també està vinculat a la por i el dolor.
Es conceptualitza com el mecanisme de defensa que es desenvolupa en la infantesa, com a manera de demanar ajuda en el període preverbal * quan l'infant no assoleix resposta a les seves necessitats.
Les evidències empíriques sobre com influeixen les experiències extremadament aclaparadores: afavoreixen la possibilitat de canvis fisiològics a nivell cerebral i la predisposició als episodis d'ira, conjuntament amb la fluctuació en els nivells de serotonina que no són immutables, Dorothy Otnow & Lewis (1998 ).
El dolor i la por també redueixen els nivells de serotonina i promouen l'agressió, tal com demostra la neurociència afectiva, Jaak Panksepp (1998).
Allan Schore diu que el desenvolupament de les habilitats per afrontar adaptativament les emocions està directa i significativament influenciat per les interaccions primerenques amb les figures de cura.
Partint d'aquesta premissa, si en un període crític com és la infància hi ha presència reguladora de qualitat per part del cuidador / a per sostenir les emocions, i poc a poc l'infant desenvoluparà la capacitat de gestionar les seves pròpies emocions.
Si en aquesta fase de desenvolupament la inter-regulació queda compromesa o defectuosa, l'habilitat per gestionar-se emocionalment una persona quedarà afectada, la qual cosa les fa sentir insegures en les seves vides.
Inundades per un nivell d'energia interna que genera més tensió en l'organisme del que poden sostenir, que cristal·litza en una resposta reactiva -regida per la amígdala-.
A l'espai terapèutic, algunes de les experiències emocionals problemàtiques que els clients presenten com a demanda és la manca de control de l'enuig. La qual cosa els fa sentir insegurs.
L'abordament de les emocions vehements des de l'enfocament sensoriomotriu inclou dirigir la consciència cap el somàtic, en consciència plena i relacional.
Consciència plena focalitzada a l'impuls emocional
Acompanyem a dirigir l'atenció, a percebre en el cos l'impuls de la ràbia com a energia, deslligant-la de les creences auto referencials negatives que han anat desenvolupant al llarg de la vida.
Separem i reparem en relació terapèutica, alhora que són conscients a nivell somàtic. L'atenció lenta a aquest impuls -que no la catarsis-, els permet sentir l'enuig com a força. D'aquesta manera es regula i enriqueix facilitant la integració.
Fins arribar a poder VALIDAR la funció que ha tingut en la vida
-etapa preverbal: comprèn des del naixement fins als primers 10 a 12 mesos d'edat. Caracteritzada per l'expressió buco-fonadora, on només s'emeten sons onomatopeics.
