6 de Gener de 2022
QUAN PUGUI
«Todas las familias felices se parecen unas a otras, pero cada familia infeliz lo es a su manera».
León Tolstói (Ana Karenina)
La pràctica terapèutica sovint posa l'èmfasi en la individuació dels nostres clients com a part de la millora personal. Una vida independent afavorirà l’emancipació psicològica i sol formar part implícita d’algunes demandes.
La hipòtesi rau que si els progenitors i el fill/a poden mantenir la separació física, es desenvoluparan mecanismes per valdre's per si mateixos, cosa que facilitarà la interdependència emocional.
Com a terapeutes sabem que les propostes que fem als nostres clients són accions guiades per uns objectius específics i que requereixen unes habilitats personals (recursos).
El procés de maduració de qualsevol membre duna família implicarà cert grau de desequilibri relacional.
Els compromisos pel que fa a la lleialtat al grup es pot veure afectat. Solen ser invisibles i resistents, però mantenen les conductes relacionals entre els membres.
Tot i que el procés d'emancipació és important, és indispensable no accelerar-lo a fi que el client no quedi segrestat en el sentiment de culpa.
Com a psicoterapeutes és molt important indagar abans que proposar. Saber si clients estan preparats per abordar els canvis que millorarien les seves vides i com afectarien el seu entorn.
Perquè l’objectiu més important és mantenir és crear seguretat durant el procés d’intervenció.
