5 de Novembre de 2023

TEMPS PER A LA PARAULA

Em confesso poc mentidera amb mi mateixa, tot i  que de vegades no em digui tota la veritat. No ho sé fer d'una altra manera. Intento negociar i mantenir l'equilibri amb el meu malaltís perfeccionisme   a la fi de no desesperar.

Em confesso també una mica cansada. Tot això m'angoixa quan ho penso i m'ho deixo sentir.

Mentrestant segueixo indagant-me, amb l'afany de hi  posar llum amb el que comença amb una primera memòria que il·lustra el que sóc.

Procurant no desesperar, quan de vegades no les trobo.

Sense paraules per al pensament raonat que sento com una habitació desendreçada de rere fons. Allunyada de la porta d’accés. Plena d'il·lustracions sense ordre. 

Amb paraules silenciades, que aspiren a transformar-se en afirmacions contundents.

Els subterrànis de la vida.