30 de Novembre de 2018

RES ÉS PER A SEMPRE .... (- Ni tan sols les millors decisions de la teva vida-)

És el que no deixo de repetir als meus clients, fins i tot després d'haver recuperat el control de les seves vides.

Sí, perquè algunes de les persones que fan una demanda terapèutica arriben amb una  prescripció farmacològica. 

L'anomenem com  recurs amb el qual afronten els seus símptomes,  i el tenim present en la demanda i durant el procés d'intervenció.

Llavors és quan aprofito per a saber sobre com està funcionant aquesta manera de cuidar-mitjançant el fàrmac.

La resposta que sol  rebre és que sense la substància no saben com afrontar el malestar -símptomes físics i els pensaments que no s'aturen sobre elles mateixes, la vida que porten i el que fan-, la qual cosa les fa sentir vulnerables: no senten que controlen les seves vides.

La  devolutiva,   deixa entreveure el gruix de la demanda i la traduïm en fites assolibles,.....l'última  ha de ser la revisió del tractament.

Especialment en la fase o llindar de tancament, perquè és on sol aparèixer ansietat respecte al procés d'individuació. La qual cosa es tradueix en desconfiança sobre el  poder o no,   afrontar sense la substància.

Com ho faig?

-Revisant  els objectius acordats com a guia de la intervenció.

-Comprovant  la remissió dels símptomes: la intensitat i la freqüència fins i tot la desaparició dels mateixos, que es mantenen al llarg del temps

-El desbloqueig i desenvolupament de noves accions per a l'afrontament de les àrees de la vida que s'han vist afectades.

-Quan les habilitats o recursos treballats formen part de la  memòria procedimental,  no han de pensar en posar-ho en pràctica, "... .ja em surten sense que hi pensi" -, és el que sovint escolto.

-Apel.lant  a la voluntat per a cuidar-se d'aquesta nova manera i requereix de la consciència. 

Perquè la voluntat és contrària a la inèrcia de deixar-se emportar pel recurs extern: dóna una sensació de poder que energetiza (locus de control intern).  

-Elaborem...

Un compromís per a reconnectar amb l'impuls de dur a terme actuacions adreçades  a un tipus de cura saludable que apodera. 

Definim noves alternatives i les avaluem.

Apel·lo a la col·laboració assistida, perquè descobreixin des d'on estan decidint accions per a l'autocura personal.

Sí,  la voluntat necessària com a punt de partida per aprofundir en el nostre autoconeixement i desbloquejar tot el nostre potencial humà, la qual cosa requereix decisió i constància.

Tal com ho sento!. En un món on a  vegades la flexibilitat es confon amb la laxitud de caure en la inèrcia,  es fa necessari treure-li la pols al vell concepte de la VOLUNTAT, que  sembla haver  caigut  en desús.