26 de Novembre de 2020

LA IDENTITAT PERSONAL DESPRÉS DEL TRAUMA

La identitat personal és la consciència de com ens percebem. Posseeix la qualitat del que és propi i únic, que ens permet diferenciar-nos dels altres
 
ÉS EL RESULTAT D'UNA COMPARACIÓ ...
 
Ricoeur (1991) va exposar el concepte d'identitat narrativa com resolució a el concepte d'identitat personal. Una síntesi d'elements heterogenis que col·laboren a la construcció de la trama.
 
Els esdeveniments signifiquen molt més del que passa i contribueixen a el desenvolupament del relat: Al seu començament, al seu desenllaç i al seu final.
 
A construir una història amb sentit (Ricoeur, 1984; 2006). A mantenir el sentit del "si mateix". Una estratègia que travessa el cicle vital i s'enceta  en la infància.
 
Els esdeveniments traumàtics impossibles d'integrar a un nivell emocional i cognitiu interrompen el principi d'unicitat que necessita la identitat perquè la trama sigui coherent i el sentit del “si mateix”  més valuós.
 
L'IMPACTE DEL TRAUMA  REFLECTEIX  A LA IDENTITAT PERSONAL ...
 
Hi han moltes definicions sobre el que és i no el trauma la qual cosa  ens endú  a buscar la simplificació, tot i que si existeix  l'acord que el trauma és un impacte que irromp en la vida d'una persona i no pot gestionar.
 
És important considerar els elements que permeten elaborar una classificació dels diferents tipus de trauma per poder organitzar la intervenció.
 
En aquest escrit es fa referència a “esdeveniments  traumàtics subtils”,  de vegades invisibles que tenen la seva aparició en la primera etapa de la vida, des del naixement. 
 
Perquè l'exposició reiterada a la manca de resposta a les necessitats i demandes d'un nen / a per part dels cuidadors principals, també és una experiència de trauma que conforma l'anomenat trauma subtil i interromp el desenvolupament normalitzat.
 
LES CONSEQÜÈNCIES  EN L’ADULTESA PODEN SER DRAMÀTIQUES ...
 
Inunda l'organisme d'una falta de seguretat per a l'afrontament de la vida, des del naixement i es manté en l'adultesa afectant el “sentit de la identitat personal”: La memòria autobiogràfica, l'auto-representació, experiències personals.
 
Las persones es viuen en maneres de ser diferents, passant del que és funcional al que  no ho és.  Esquemes i estils d'afrontament alternatius i  que s'activen temporalment.
 
Sovint breguen amb els símptomes de la depressió, l'ansietat i una tendència a l'aïllament conseqüència de les dificultats relacionals.
 
LES TASQUES CLÍNIQUES ...
 
Requereixen de el desenvolupament d'accions relacionades amb la consecució de la integració, mitjançant la reparació, acceptació i reconstrucció de la identitat. Una narrativa autobiogràfica que deixi de ser reviscuda com si es tractés d'experiències actuals, per a ser recordades com capítols de la pròpia autobiografia (Janet, 1928).
 
Mitjançant unes metes terapèutiques que ajudin a estabilitzar el món intern  “equilibri emocional” mitjançant el processament.
 
La reestructuració de la identitat en favor d'un sentit del “si mateix”més coherent, estable
i valuós Horowitz (2003).
 
Bregar amb la resistència a la integració és un objectiu molt important en la intervenció. Requereix acceptar les experiències adverses, algunes d'elles protegides per la dissociació que es mantenen latent a través dels símptomes somàtics.
 
Encara que no existeix una definició consensuada d'integració, si disposem d'alguns indicadors que ho evidencien perquè les persones comencen a desenvolupar un sentit de si mateixa. A identificar els seus patrons no funcionals  i a regular la intensitat de les seves emocions.
 
Recompondre el món intern és la gran tasca. Mitjançant el desenvolupament d'una estructura interna més flexible i disposada a revelar les regles ocultes, per a la construcció d'una nova narració i re-significació del JO.